Inauguració de l’exposició d’estiu a l’Ecomuseu Farinera: Barres i rocs. Fleques i pastisseries de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries ha tingut una llarga tradició de fleques i pastisseries entre el s. XIX i XX. Una tradició que, juntament amb l’activitat agrícola al voltant del blat i la producció de la farina, han estat al centre de la fira que anualment organitza l’Ecomuseu Farinera, aquest any sota el nou marc de la Fira Del Camp a la taula, de la que el proper diumenge 16 de juny se’n celebra l’edició d’estiu, la Festa de la Sega.

En el marc de la fira i com a acte de cloenda s’inaugurarà l‘exposició Barres i rocs. Fleques i pastisseries de Castelló d’Empúries, que es podrà visitar a la Sala del Blat del museu fins a finals de setembre. L’exposició és el fruit d’un procés de recerca en què s’ha estat en els darrers temps i en  el que hi ha participat el personal del museu, l’estudiant en pràctiques Marta Duran i en Manel Puig. I en el que s’ha fet una cerca sobre el passat històric d’aquests establiments rescatant-ne memòries personals, fotografies familiars, objectes, embalatges de les especialitats. Una part important de la recerca es va centrar en entrevistes personals a persones directament vinculades amb la història d’aquests establiments: Mª Antònia March, l’Antonio Martín, Assumpció Caussa, Pilar Malloll, etc.

L’exposició fa un recorregut pels canvis que s’han succeït en el procés d’elaboració de pa i pastissos. Des de pastar el pa a casa i portar-lo a coure els forns, fent marques personals per a que cada casa reconegui el seu. Fins al pas de les drogueries a les pastisseries modernes, amb especialitats pròpies. La primera especialitat dolça de la vila van ser els “rocs” de la Confiteria La Palma, que estaven fets de merenga cuita. I la resta de pastisseries de Castelló d’Empúries van anar creant cadascuna una especialitat: himàlaies i empordaneses de can Mallol, aiguamoixos de can Ripoll, tecles de santa Maria, bruels i bitons de can Surroca, els rocs i els miracles de sant Agustí de can Puig, etc.

El negoci de fer pa i pastissos era generalment familiar. Alguns dels flequers que es van establir a Castelló d’Empúries venien de pobles del voltant i en van sorgir algunes de les nissagues de flequers i pastissers de la vila. El fet que hi hagués una farinera a la mateixa vila afavoria que els flequers i pastissers accedissin a la matèria primera amb molta facilitat. Per aprendre l’ofici, de ben joves anaven a fer d’aprenent a diverses pastisseries de Figueres, Torroella de Montgrí i fins i tot de Barcelona. Amb el boom del turisme, el model de negoci va canviar. Calia donar resposta a l’augment de la demanda de pa i “baguettes” i els flequers es van associar.

Aquestes són les històries de vida que es podran veure aquest estiu a les sales d’exposició temporal del museu. A través de testimonis, objectes i fotografies es farà un breu recorregut per la història d’aquests establiments que han fet i fan les delícies dels nostres paladars.

Aquesta activitat s’ha portat a terme amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.